• Aquesta pregunta ens remunta anys i anys enrere, quan el pare i fundador d'Arpe va patentar la baieta del sector automòbil feta de material sintètic i multifilament continu. Un punt d'inflexió, abans i després en el futur de l'empresa.

I, per què va ser tan revolucionari?

Originàriament, els draps que utilitzaven les fàbriques de cotxes a les línies de producció, i especialment a les sales blanques, eren de cotó. Un tipus de teixit que desprenia fibres i contaminava l'entorn de treball. Per solucionar aquest problema, la primera proposta va ser canviar el cotó per un material sintètic amb certes característiques i tècniques que minimitzaven al màxim la contaminació de microplàstics (un coneixement que ara ens ha estat molt útil). La segona, reutilitzar els draps al lloc de llençar-los després del primer ús. I en aquests dos aspectes, el material sintètic va demostrar grans millores i avantatges comparat amb el cotó: no contaminava l'entorn i permetia rentar-lo més cops.

Quan els dos germans Pera van fer el relleu generacional de l'empresa, es van trobar amb el gran dilema: "Passem a materials naturals o seguim amb els sintètics?" Però la resposta va ser més fàcil del que semblava:


"Si fem servir materials naturals estem deixant de ser nosaltres i passant d'un material sintètic que abunda (i es pot reciclar) a un material natural que, si es fa servir i es produeix massivament, no és sostenible."

  • I aquí és on se'ns trenquen els esquemes. La veritat és que no tot es pot fer de materials naturals. Bàsicament perquè no n'hi hauria prou, i cultius i agricultures que ara són per menjar haurien de ser per teixits.

    Del que sí que n'hi ha, i en abundància, són de materials sintètics. Tot el plàstic creat fins ara, si no és que s'ha incinerat o llançat a l'espai, segueix encara al planeta. Miris on miris, hi ha plàstic, sobretot en el cicle productiu dels humans. I encara que lluitem per un planeta més lliure de plàstics, també som conscients que aquests són essencials en els àmbits mèdic i tecnològic, entre d'altres. I un cop sabem que no es poden extingir del tot, cal apostar per projectes i tècniques d'economia circular. No podem desaprofitar aquest material tan resistent i durador, sinó trobar-li nous usos i formes.

Defensem que és més sostenible aprofitar els materials que ja tenim dins del sistema productiu, i treballar per millorar-los.

Com es reciclen? Quina gestió de fi de vida tenen? Què passa amb els microplàstics? Identifiquem els possibles problemes i investiguem com els podem fer més sostenible.

Apostarem i prioritzarem els materials reciclats i reciclables, eco-dissenyarem els productes amb una visió de cicle de vida, utilitzarem menys quantitats i gramatges, crearem durabilitat i practicitat, cercarem circularitat en els nostres processos, parlarem amb individus i associacions expertes, analitzarem l'abans i el després dels nostres teixits i productes, i treballarem per millorar-los i tenir el mínim impacte mediambiental.

Ho farem i ho estem fent, perquè confiem plenament en la nostra decisió d'utilitzar materials sintètics.

Ens agradi més o menys, els plàstics són essencials i indispensables a la nostra vida. Ara, la qüestió és, podrem conviure amb ells?